És urgent la impicació dels homes en tot allò domèstic

La major part de les dones amb feina remunerada porten tota la vida compatibilitzant-la amb la feina domèstica, és allò que es coneix com doble jornada laboral, que han portat com han pogut amb i sense lleis o mesures de concilació de la vida laboral o familiar que ho fes més fàcil.

Allò just i desitjable hagués estat que els homes s’incoporaren a allò domèstic al mateix ritme que elles ho feien al mercat de treball, pero elles ja superen el 40% de la població ocupada i continuen fent el  80% del treball no remunerat.

Cap jove aspira a convertir-se en mestressa de casa, però les crisis econòmiques sovint augmenten la càrrega de treball de les dones. L’atur massiu, la reducció del poder adqusitiu, les retallades a la llei de dependència, la educació o la sanitat redueixen un estat de benestar que mai ha estat el dels paissos del nostre entorn i retorna a les llars bona part de a càrrega que els serveis públics han anat asumint, incrementant la dedicació que precisen les persones dependents (menors, majors i malalts).
Eixe canvi de tendència que sobrecarrega a les dones incrementa les seues responsabilitats, redueix la seua disponibilitat (les seues oportunitats) davant les exigències del mercat de treball i porvoca que la igualtat de drets es vaja convertint en paper mullat.
Si els sindicats i la patronal pacten reduïr el poder adquisitiu dels salaris i l’augment de la precarietat del treball, les mesures de conciliació de la vida laboral y familiar, ja secundàries en la negociació col·lectiva, passen a ocupar un lloc irrelevant en les reformas del mercat de treball.

Una diferència amb crisis anteriors és que no es previsible, ni desitjable, que les dones abandonen un mercat de treball per al que estàn (en general) més qualificades que els homes. Per això, sense diners per a contractar ajuda externa i amb moltes llars on les dones s’han convertit en la única, o principal, font d’ingressos, és més necessària que mai la implicació creixent dels homes en les tasques domèstiques

Els rols s’entrecreuen. Allò que coneixem com masculí i femení va deixant d’estar associat a homes o dones, però la majoria dels homes viuen l’assumpció d’allò femení (expressió dels sentiments, ética de la cura, tasques domèstiques) amb sensació de pèrdua de prestigi social, mentre que les dones el guanyen amb la incorporació al mercat de treball i a la vida pública i incrementen la seua influència en la construcció de la norma i la moral socials.

La majoria dels homes veuen necessari adaptar-se a uns canvis que consideren justos però es resisteixen a la pèrdua dels privilegis. Viuen les desigualtats amb sentiment de culpa, però la culpa no planxa ni cuina i es veuen pressionats a assumir tasques a les quals veuen tots els inconvenients i pocs avantatges, raó per la qual els csta dedicar el temps i esforc que requereixen.

Assumir les tasques domèstiques és la demanda a la què més es resisteixen perquè requereixen aprenentatge, gaudeixen de poc prestigi i consumeixen un teps que normalment dediquen a activitats que els venen més de gust. La forma de resistència més frequent és escapolir-se, un deixar fer deixant de fer que els proporciona una hora i mitja lliure més al dia a costa de les seues companyes. Si consideren el treball domèstic com a poc creatiu, tenen una altra raó per a compartir-lo. Sabem que realitzat per profesionals té preu, que només al 8% de les parelles es dóna un repartiment equitatiu i que es diu que quan un home i una dona s’emparellen, ell milllora la qualitat de vida i ella la empitjora.

Dir que no ho fan perquè ningú els ha ensenyat és oblidar tot el que fan i que tampoc ningú els ha ensenyat i inclús els van desaconsellar, que són capaços d’aprendre quasi tot allò que es proposen i que si viuen sols acaben apanyant-se. Obliden que els homes destres en la feina domèstica són més autosuficients i que si viuen amb una dona és perquè els abelleix.

Molts pares aprenen que s’educa amb l’exemple, que per a cuidar cal saber cuidar-se, que cuidar és la millor forma de demostrar amor, aprendre a posar-se al lloc de l’altre, vore crèixer i coneixer als seus fills i filles, qe “poc temps” sempre és poc.

Front a la onada de retallades de les polítiques de gènere en curs és vital la presència massiva dels homes als actes de la Marea Violeta del proper 10 de febrer i a les manifestacions del 8 de març (Dia de la dona), però la prova de cotó per a mesurar el canvi de cadascú passa per posar-li cara a la igualtat cmpartint els cuidats.

José Ángel Lozoya Gómez. Red de Hombres por la Igualdad

<

Cristina Sánchez Asensi | Intérprete Jurado

Aptdo. correos 18, 46210 PICANYA

Directo: +34 619 765 956
Oficina: +34 96 159 31 83 | Fax: +34 159 08 84
traducciones@lyralibros.com | 

Thank you for considering the environmental impact of printing emails.